Confessions d'un robatori de dones

Els homes roben les dones dels altres tot el temps. Si mai us heu preguntat per què passa això i per què fracassen els matrimonis, aquest article explicarà com a mínim com acaben algunes parelles al tribunal de divorci.

Trencar un matrimoni no és tan difícil com es podria pensar. Donades les circumstàncies adequades, fer-ho només és triar la dona adequada, prestar atenció a com la tracta la seva parella i oferir-se com algú que li pugui fer la vida més amorosa, acollidora i divertida.

Heus aquí un hipotètic escenari que hauria de servir d’avís per a tots aquells que donen per fet les seves dones. Sempre hi ha algú esperant entre les ales per ocupar el vostre lloc si oblideu la importància que té per a vosaltres.

En lloc de lluitar per recuperar-la, cal assegurar-se que ningú sigui capaç de temptar-la a marxar.

Robar la teva dona lluny de tu va ser fàcil

Sóc l'home que et va robar la dona. Ho vas fer tan fàcil que em va costar resistir-me!

Podeu suposar que sóc guapo o ric o que tinc una vida apassionant, però res d’això és cert. Jo només sóc un noi normal que se sentia atret per una dona casada i que volia per a mi.

Pensaves que eres un noi tan gran que treballava totes aquestes llargues hores perquè poguessis atendre la teva família. Mai no heu tingut temps de jugar amb els vostres fills, sopar amb la família o prendre vacances en família.

Jo, en canvi, vaig intentar prodigar la vostra dona amb regals i amabilitat i li vaig fer saber que estaria disponible si alguna vegada em necessités o volgués parlar amb algú que escoltés sense judicis.

Tot per a tu sempre consistia a guanyar diners, sobreviure i sacrificar el present per al futur. Mai no vas pensar en el fet que aquestes coses no eren el que la teva dona volia o necessitava de tu.

El que necessitava era el que li proporcionava i, a mesura que passava el temps, es va adonar del que li faltava a la seva relació amb tu.

Com estimar la teva dona em va permetre robar-te-la

Em va explicar com eren les coses quan els dos es van enamorar per primera vegada. Vau estar atents, afectuosos i reflexius i en aquells dies vau mostrar un interès real per la seva feina, els seus somnis i les seves esperances.

Hi va haver moments meravellosos en què vosaltres dos compartíeu tranquil·lament els vostres pensaments més càlids sobre una tranquil·la copa de vi que es va lliscar cap a una altra galàxia i no van tornar mai més.

No obstant això, a mesura que passava el temps, la vida es va anar ocupant perquè hi havia nens per criar, amics per cuidar i caps per agradar. A mesura que la gent s’intercalava cada cop més, deixàveu d’abraçar-la, dient-li el que l’estimava i agraint-li el menjar meravellós que va posar davant vostre.

Fer aquestes coses us semblava una pèrdua de temps, però per aquí haurien significat tot.

Al cap de poc temps, es va trobar a si mateixa manejant totes les responsabilitats de la llar i passant llargues nits sola. Es va començar a preguntar què li va passar a la dona tan vibrant i plena d’alegria. Com s’havia convertit aquella persona en la sofisticada patata del sofà que passava tant de temps sentint-se trista i sola?

Per què passava tant de temps sola, mentre havies de sortir al món, gaudir de dinars de feina i complir els teus propis somnis d’èxit?

La vas tirar als meus braços

Vaig poder veure el buit dels seus ulls el dia que ens vam conèixer.

Era bastant evident que moria de gana per afecte i companyonia, i jo estava més que feliç de donar-los-la.

Era una dona preciosa, plena de vida i a punt per viure. Vaig recordar-ho i vaig tornar l’espurna a la seva vida (la mateixa espurna que lentament vas treure de la seva ànima).

Cada vegada que tenies massa pressa per donar-li una abraçada, massa ocupat per escoltar les seves inquietuds i massa cansat per fer-li l'amor, preparaves una altra peça d'ella per a mi.

Els meus braços sempre estaven ben oberts i disposats a acollir-la, i finalment es va lliurar a mi.

Robar la teva dona va enriquir la seva vida i la meva

No em sento malament. De fet, em sento força bé. Al cap i a la fi, he aconseguit salvar una dona que s’ofegava en la soledat i tornar-li l’alegria de viure.

En fer-ho, també he fet que la meva pròpia vida sigui més completa i agradable. Ara és la meva dona, i no la regalaré mai a ningú.

Perquè hauria de? Ara sóc l’home que té la sort de gaudir del seu riure, gaudir del seu resplendor i ser estimat per ella.

Mai obriré la porta de la nostra relació per permetre que hi entri algú altre. He après dels teus errors i no oblidaré les lliçons que em vas donar.

No passarà un dia en què no l’agafi, li digui que és bella i li faig saber quant agraeixo tenir-la a la meva vida.

Estic content d’haver-te robat la dona

Estaves massa ocupat guanyant diners i complint els teus propis objectius per apreciar el que tenies.

No sóc. Sé que els diners mai no poden substituir l'alegria, la felicitat i l'amor, i mai no haurien de ser una excusa per permetre que un altre ésser humà arribi a on sigui.

Per tant, gaudeix dels teus diners i gaudiré de la meva nova dona.

Això és el que heu triat i això és el que teniu. No espereu que em faci pena, però si alguna vegada us caseu de nou, assegureu-vos que tingueu en ordre les vostres prioritats. En cas contrari, perdràs una altra dona per un home com jo.

Sóc l'home que va robar la teva dona i m'alegro que ho hagi fet.

Creus que aquest marit es mereixia perdre la seva dona?

• Sí
• no