Reconèixer i superar la sobresensibilitat

Fa anys, m’havia presentat voluntàriament per ajudar en un esdeveniment cristià. Quan vaig veure com m’havien programat, em vaig sentir profundament ferit. Semblava que no m'utilitzaven gaire igual que altres persones. Vaig interpretar això com si el líder em rebutjés i vaig pensar que era menys hàbil que els altres voluntaris.

La programació em va molestar tant que em vaig acostar al líder i li vaig preguntar per què no em feia servir més. Va poder veure que em feia mal i se sentia malament per això. Quan va explicar els motius pels quals feia servir aquesta configuració, em vaig adonar que les seves decisions no tenien res a veure amb mi ni amb el meu nivell de capacitat. Em sentia excessivament sensible perquè havia patit un munt d’atacs que qüestionaven les meves habilitats i el meu rebuig en el meu passat.

De vegades, tothom pot ser una mica sensible. Reaccionem excessivament davant les crítiques o les cerques quan la gent diu que ha vist una pel·lícula que no obté el nostre segell d’aprovació. Ens ofenem quan no podem influir en la nostra manera de pensar. Tanmateix, quan ens tornem excessivament sensibles, aquest estat pot interferir greument en la nostra marxa cristiana i perjudicar les nostres relacions amb els altres. Som desgraciats perquè estem fent mal i enfadats tot el temps.

Siguem realistes, cap de nosaltres vol estar al voltant d’algú que sigui tan sensible que haguem de caminar sobre closques d’ous al seu voltant. No volem acostar-nos a algú que està constantment a punt d’explotar-nos amb paraules doloroses que sovint no ens mereixem. Pot sonar una alarma al voltant d’algunes persones que poden tenir rancor contra nosaltres o semblen voler-nos fer mal.

Raons habituals per les quals som excessivament sensibles

• Esgotament físic
• Vulnerabilitat emocional: ja estan molestos o enfadats per una altra cosa
• Tenir dolor emocional no resolt i no resolt
• Són excessivament crítics
• El nostre orgull i vanitat estan ferits
• Som al voltant de persones que potser ens havien fet mal en el passat

La resposta cristiana a les ofenses

Hi ha una gran diferència entre experimentar un delicte real i reaccionar excessivament. Hem d’entendre la diferència entre delictes reals i una reacció excessiva a paraules innocents o accions d’altres persones. No ens hem de tenir en compte les coses, perquè altres persones ens menyspreïn (Eclesiastès 7:21).

Déu vol que experimentem alegria, bona salut i pau a les nostres vides. No vol que estiguem constantment estofats en els nostres propis sucs, ressentits i amb un dolor emocional per raons imaginades. Ser lent a la ira és una cosa bona i sàvia.

La Bíblia diu que és una benedicció per a nosaltres passar per alt una ofensa (Proverbis 12:16). Quan passem per alt les paraules o accions que ens han fet mal i enfurismat, demostrem amor als nostres delinqüents (Proverbis 17: 9). Quan perdonem ràpidament, podem deixar anar la nostra ràbia i fer-nos mal. No obstant això, si som massa espinosos com un porc espí, hi ha problemes a la nostra vida que s’han d’abordar.

Passos per superar la sobresensibilitat

Identifiqueu la causa subjacent de la reacció excessiva

En l’incident anterior, vaig reconèixer que vaig interpretar malament la programació del líder perquè em rebutjava i pensava que era incapaç de fer la feina. Em vaig adonar que veia les seves accions a través del filtre del rebuig del passat i de les sufocacions perjudicials de la gent de la meva vida.

També és possible que fos més vulnerable a la reacció excessiva perquè en aquell moment estava físicament esgotat. Si ja estava fumant i molest per una altra cosa, era més probable que em desencadenessin a volar l'incident desproporcionadament. Una altra possibilitat és que tingués orgull, arrogància o vanitat en determinades àrees.

Algunes persones són molt sensibles a les crítiques i hi tenen una forta reacció. La base de la seva resposta pot ser la immaduresa o sentiments com la culpa o la vergonya. La crítica, tant constructiva com destructiva, fa mal, però també pot ser una oportunitat per créixer.
Un cop podem deixar de banda les nostres emocions, podem analitzar els punts del delinqüent. Podem descartar les observacions no vàlides i fer servir les constructives per corregir-nos. Si ens mantenim atrapats en la nostra insensibilitat, potser ens falten les lliçons que hem d’aprendre.

Abordar el dolor emocional no resolt

La nostra tendència humana és fugir del dolor emocional i suprimir-lo de manera que no necessitem fer front als nostres sentiments. Aleshores podem pretendre que tot està bé. Tractar les ferides d’aquesta manera és com intentar tapar un volcà. Els volcans són imprevisibles i la lava esclata fins a la superfície, vulguem o no. Aquestes explosions sovint es produeixen quan menys les esperem o les volem.

Quan afrontem el nostre dolor i treballem per curar-lo mitjançant passos espirituals com l’oració i el perdó, ens insensibilitzem a les paraules i situacions que ens poden desencadenar.

Cerqueu aclariments, si cal

De vegades és útil preguntar-se per què algú va dir o va fer alguna cosa, tal com jo.

Deixa de ser criteri

Alguns cristians excessivament sensibles confonen el judici amb la justa indignació. Es veuen a si mateixos com un Crist que molesta les taules dels prestamistes al temple. Aquestes persones es trenquen si algú esmenta la lectura d’un llibre que no aprova. Es molesten quan altres persones no s’ajusten a la seva opinió sobre el que és el cristianisme. Senten que tenen el dret diví de corregir els altres.

En realitat, reaccionen excessivament perquè són crítics. L’actitud de gent excessivament sensible pot sortir de l’orgull i la vanitat que cal arrelar.

Hem d’esforçar-nos per viure en pau amb tothom (Romans 12:18). Fer això pot significar acceptar-los tal com són, berrugues i tot. En lloc d’això, els hauríem d’animar (Romans 14:19) i donar-los un bon exemple.

Hauríem de centrar-nos en treure el tauler espiritual dels nostres propis ulls en lloc d’intentar agafar la taca de l’ull del pròxim (Mateu 7: 3-5). Es pot confiar en Déu per tractar amb persones fora de línia. Només Déu coneix els seus cors. Demostrem amor quan podem acceptar altres persones tal com són en lloc de deixar que les seves diferències i problemes ens ofenguin.

Pensaments finals

Ser excessivament sensible és perjudicial per al nostre caminar cristià. Malentenem les intencions d’altres persones i ens fa mal innecessàriament. Fins i tot podem atacar altres persones o cometre actes precipitats que poden devastar altres persones.

En lloc d’això, hauríem de mostrar amor als altres sentint-vos pacients amb ells i tardant a enfadar-vos (1 Corintis 13: 4-5). Aquesta acció significa desafiar les idees errònies que podem tenir que la gent està fora de 'aconseguir' o intentar deliberadament fer-nos mal.

Els cristians s’han d’examinar contínuament per exposar i eliminar actituds de judici, arrogància i vanitat. La gent humil no s’ofèn fàcilment. Si podem reconèixer les vegades que som excessivament sensibles, podem portar les vides alegres i pacífiques que Déu pretén per a nosaltres.

Referències:

La Santa Bíblia, nova versió internacional
Superar el pecat a través de Crist: hipersensibilitat, hipersensibilitat, sensibilitat, Truediscipleship.com
Fàcilment ofès: a continuació us expliquem com superar-ho, Beyond Today, Becky Sweat