Els Millors Noms Per Als Nens

Una ressenya: Com argumentar de Jonathan Herring

El vostre company es va oblidar de menjar els plats, el vostre company de feina va perdre un termini important o el vostre amic no està d'acord amb la vostra política i us trobeu en un desacord no desitjat. Què fas? La reacció natural és dir com et sents en aquest moment i discutir amb aquesta persona perquè pugui veure el problema des de la teva perspectiva. Tanmateix, si no teniu cura, els arguments poden provocar resultats desastrosos.


Tothom, en algun moment, entrarà en contacte amb una discussió: a l’escola, a la feina i en les nostres relacions amb els altres. Tot i que és possible evitar arguments, és més desitjable aprendre a argumentar correctament. El llibre 'How to Argument: Powerfully, Persuasively, Positively' de Jonathan Herring suggereix maneres de discutir de manera eficaç i concisa sense arruïnar les amistats, les oportunitats de negoci i les nostres relacions interpersonals. Com a advocat, ofereix les seves regles d’or que es poden treure de la sala i utilitzar-les en la nostra vida quotidiana. He escollit aquest llibre perquè no només pot beneficiar-me a mi, sinó també a altres que no són capaços d’afrontar la confrontació i el conflicte. A la primera meitat del llibre, Herring parla de la seva Deu regles d’argument d’or en què explica com manejar diferents arguments que hom pot trobar. A la segona meitat del llibre, aplica les regles d’or a diferents situacions pràctiques que es donen a la majoria de la gent. Revisaré les regles d’or i revisaré les situacions que Herring discuteix a la literatura.



Regla d’Or 1: Estigueu preparats

La primera regla per guanyar un argument és preparar-se. Herring subratlla que cal saber què volen de l'argument i no pot argumentar cap punt sense haver fet la investigació. Estar preparat significa tenir fonts factuals i emmarcar l’argument cap a on flueix lògicament. Si algú presenta un argument sobre on és no té cap sentit, perden credibilitat. Diu que és important tenir una 'premissa, fets de suport i una conclusió'.

Regla 2 de Golder: quan discutir, quan marxar

Com diu la dita: 'No es poden guanyar tots', i la gent ha d'aprendre a triar i escollir quins arguments val la pena introduir. Això implica que una persona s’hagi de preguntar si l’argument serà productiu o si és un argument necessari. Aquesta regla també implica preguntar-se si és el moment o el lloc per discutir; de vegades, les emocions poden fer que algú estigui preparat per debatre un tema abans que l’altra persona estigui llesta. A més, si es coneix bé la persona amb qui no està d'acord, es pot decidir si el fet de discutir canviarà alguna cosa o si només afectarà la relació.

Regla d’Or 3: què dius i com ho dius

Herring discuteix que no sol ser el context de l’argument, sinó la importància de la manera en què es proporciona el seu argument. Tenir un to positiu, humor, llenguatge corporal acollidor i l’ús d’analogies són maneres d’enviar el mateix missatge d’una manera edificant. La brevetat també és important. Suggereix que quan proporcioneu tres punts claus del vostre argument, permetrà que la gent el segueixi més clarament; les històries llargues acostumen a desanimar la gent a escoltar allò que algú ha de dir.

Regla d’Or 4: escolta i torna a escoltar i Regla d’Or 5: Excel per respondre a arguments

Cal respondre bé a una discussió. Herring descriu l'escolta activa com una clau per poder desafiar un punt o respondre a una perspectiva determinada. Escoltar els fets de l’altra part i poder impugnar aquests fets estan interconnectats. A més, ser capaç d’entendre la perspectiva d’una persona en desacord és la base sòlida per proporcionar un altre punt de vista.

Regla d’Or 6: vés amb compte amb trucs astuts

Algunes persones poden utilitzar trucs per demostrar el seu punt i podrien implicar que no hi ha espai per discrepar; per exemple, mitjançant generalitzacions o preguntes ocultes. Al llibre es detallen altres tàctiques per a aquesta regla, inclosos els principals temes, la causalitat, l’atac a una persona, les associacions hostils, el poder del silenci, la pregunta i els pendents relliscosos. Tot i això, aquestes tàctiques no es poden discutir en l’abast d’aquest document.

Regla d’Or 7: desenvolupar les habilitats per discutir en públic

Poder discutir en públic és una bona manera d’enfortir les habilitats de parlar en públic. Aquesta habilitat es podria utilitzar per ajudar amb presentacions i propostes. Els consells d’Haring sobre com parlar bé en públic inclouen la preparació, la pràctica, parlar lentament, tenir un gran to, fer servir fulls informatius i acabar amb un resum clar de l’argument. També anima a no llegir un document; les presentacions haurien de fluir de forma natural.

Golden Rule 8 Ser capaç de discutir per escrit

El correu electrònic pot ser una manera de comunicar-se malament, però també una forma senzilla d’obtenir un punt, si es fa correctament. Els blocs també s’han utilitzat com a sortida d’arguments i presenten noves perspectives. Les notes manuscrites i els documents mecanografiats no s’ometen d’aquesta regla. Totes les formes de comunicació escrita s’han de poder entendre. L’ortografia i la gramàtica poden canviar el to d’una frase, i el llarg (fluff) d’una posició pot perdre la seva claredat per al lector.

Regla d’Or 9: sigueu excel·lents per resoldre el punt mort

De vegades és millor no 'forçar un acord'. Hi ha alternatives per resoldre un argument. Com assenyala Herring, hi ha maneres més senzilles de resoldre un argument: tirar una moneda, trucar a un tercer o comprometre’s perquè no calgui escletxar entre les persones implicades.

Regla d’Or 10: Mantenir relacions

No tots els arguments valen la pena. En la majoria dels casos, és més important mantenir la relació i demanar disculpes o guanyar una discussió amb gràcia. Si les dues parts necessiten expressar les seves perspectives, és important discutir amb precaució.

Font

El focus de la segona meitat del llibre són les aplicacions de les regles d’or a diferents situacions. Herring detalla aquests exemples: discutir amb els vostres fills, els que estimeu, com obtenir el que voleu d'un expert, com queixar-vos i molt més. Un exemple que presenta és quan té una discussió a la feina. El primer en aquestes situacions és preguntar-se si l’argument realment val la pena (regla d’or 2). En situacions delicades a la feina, doneu prioritat als negocis, però si cal, fomenteu la conversa i feu que la gent estigui al vostre costat. Un altre exemple és acabar un argument quan t’adones que estàs equivocat; perdre bé, disculpar-se i mantenir la relació (regla d’or 10).

En conclusió, els consells de Herring a 'Com argumentar: poderosament, persuasivament, positivitat', ofereixen tàctiques sobre com gestionar eficaçment els conflictes i ofereix una perspectiva alternativa a la discussió. Més aviat, per escrit, en escenaris públics, o simplement per haver d’allunyar-se d’un desacord, estar preparat i utilitzar un bon criteri mentre es pensa conscientment sobre el propòsit d’haver de demostrar un punt, es poden estalviar relacions, oportunitats de negoci i amistats.