Principis bíblics per tractar les crítiques

Els pals i les pedres poden trencar-me els ossos, però les paraules mai no em poden fer mal.

Ho has dit alguna vegada? Segur que sí. Em van ensenyar aquest petit adagi de petit, i recordo poc els nens del meu barri, inclòs jo mateix, cantant-los els uns als altres.

Però la meva ingènua confiança que les paraules negatives sobre mi no fessin mal no va durar gaire. Al llarg dels anys m’ha quedat impressionat, de manera definitiva, contundent i contundent, que les paraules em poden fer mal, perquè ho han fet tantes vegades.

A aquestes paraules que fan mal, les anomenem crítica. El diccionari el defineix com a culpa d'algú, jutjant-lo amb desaprovació. I a ningú se li escapa.

Espereu ser criticat!

No importa la meravellosa persona que pugueu ser, ni el recte i savi en tractar els problemes de la vida. El fet és que a algú no li agradarà el que fas ni com ho fas. Podries ser absolutament perfecte i encara et criticarien. Mireu el que van dir els crítics sobre Jesús i Joan Baptista:

Lluc 7: 33-34 Perquè Joan Baptista no va venir ni menjant pa ni bevent vi, i tu dius: “Té un dimoni”. 34 Va venir el Fill de l’home menjant i bevent, i dius: “Aquí hi ha un golafre i un borratxo, amic dels recaptadors d’impostos i“ pecadors ”.

Nota: totes les Escriptures provenen de la nova versió internacional de la Bíblia

Si Jesucrist, el Fill perfecte de Déu, no podia escapar de ser criticat, no hi ha moltes possibilitats que la resta de nosaltres ho faci.

De fet, ni vull ser el tipus de persona que mai no és criticada, perquè reconec aquest fet de la vida:

Si tinc prou impacte al món perquè la gent em noti, parlaran de mi.

I si la gent és gent, algunes d'aquestes converses seran negatives.

La nostra reacció normal a la crítica és esdevenir defensiva i antagònica

Sovint, quan rebem crítiques, les experimentem com un atac deliberadament i maliciosament contra nosaltres. I ser atacat sol provocar dues reaccions immediates i automàtiques:

El primer és defensar-nos de l’atac per no patir-nos més. Sovint això significa posar un mur de negacions, explicacions i excuses dissenyades per demostrar que la crítica està totalment fora de la base i no té validesa.

Després ve el contraatac! Ens enfrontem al nostre atacant amb les dures acusacions que puguem pensar sobre els seus motius, coneixement i competència, amb l'esperança de posar-los a la defensiva i, al mateix temps, castigar-los per atrevir-se a atacar-nos.

Tot i això, la Bíblia ensenya que la reacció defensiva que ens cau amb tanta facilitat és contraproduent.

Proverbis 15: 1 Una resposta suau allunya la ira, però una paraula dura provoca la ira.

En lloc de reaccionar cegament a les crítiques, hauríem de respondre-hi amb reflexió

En lloc de permetre que les crítiques provoquin una reacció defensiva i antagònica automàtica, obtindrem resultats molt millors quan considerem amb atenció les crítiques i després respondrem adequadament.

Els tres tipus de crítica

Qualsevol crítica que rebem, finalment, es dividirà en una de les tres categories i cada tipus requereix una resposta diferent:

(1) PRECIS crítica: és essencialment vàlida, tot i que pot no ser correcta al 100%.

(2) INEXACTIT crítica: és essencialment incorrecta, tot i que hi pot haver certa veritat.

(3) MALICIOS crítica: està motivada per la ira, la frustració, la gelosia, l'enveja o alguna altra agenda per part del crític.

Vegem què ensenya les Escriptures sobre com respondre adequadament a cadascun d’aquest tipus de crítiques.

1. Utilitzeu la crítica PRECISA com a oportunitat per canviar

Proverbis 15: 31-32 Qui escolta una reprimta que dóna vida, serà a casa entre els savis. 32 Qui ignora la disciplina es menysprea, però qui fa cas de la correcció guanya comprensió.

La crítica pot ser un instrument donat per Déu per a la necessària correcció.

Llevat que feu la improbable afirmació de ser perfecte en tot el que feu, hi haurà moments en què els judicis negatius sobre la forma de gestionar algunes situacions són del tot adequats.

És per això que, per exemple, és probable que una empresa ben gestionada tingui revisions anuals de rendiment dels seus empleats. Aquestes avaluacions ofereixen l'oportunitat de no enderrocar un treballador, sinó de fer correccions a mig curs que l'ajudaran a ser més eficaç en el lloc de treball.

I és exactament així com hauríem de veure les crítiques exactes que Déu ens permet arribar a les nostres vides: és una oportunitat per fer correccions i millorar.

Però, quan es tracta de crítiques, què significa exactament 'exacta'?

Les crítiques no han de ser certes al 100% per ser 'exactes'

Cap ésser humà que jutgi les nostres accions no pot conèixer totes les circumstàncies i factors potencialment atenuants que podríem citar en la nostra pròpia defensa. Per tant, sempre serà possible fer forats a l’avaluació de la nostra actuació per algú. Per això, '100% correcte' no és un estàndard adequat de precisió. En canvi, hauríem d’aplicar un estàndard de “substancialment correcte”.

Per exemple, si el meu cap em critica que 'sempre' sobrepasseu la meva hora de dinar, seria fàcil citar totes les vegades que tornava del dinar a temps, o fins i tot abans. Però això faltaria el punt. Tot i que no arribo al cent per cent del temps, l’observació que tinc un patró d’arribar tard a tornar del dinar és substancialment correcta. Necessito escoltar-ho i permetre que em provoqui un canvi.

2. Utilitzeu la crítica INACURADA com a oportunitat per ensenyar

2 Timoteu 2: 24-25 I el criat del Senyor no s’ha de barallar; en canvi, ha de ser amable amb tothom, capaç d’ensenyar, no ressentit. 25 Els qui s’hi oposin, han d’instruir-los amb delicadesa, amb l’esperança que Déu els concedirà el penediment que els conduirà al coneixement de la veritat.

Les crítiques sinceres però inexactes es basen generalment en la ignorància o les percepcions errònies dels fets. Això és el que li va passar a l’apòstol Pere després que una visió de Déu l’enviés a compartir l’evangeli a la casa d’un centurió romà anomenat Corneli. Quan Pere va informar de nou a l'església de Jerusalem, va fer algunes crítiques fortes:

Fets 11: 2-3 Així, quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients circumcidats el van criticar 3 i van dir: 'Has entrat a casa d'homes no circumcidats i has menjat amb ells'.

Viouslybviament, els crítics no entenien que Pere havia fet el que feia per ordre directe de Déu. En altres paraules, ignoraven els fets.

Però en lloc de pujar al seu cavall alt 'com s'atreveix a criticar-me per fer la voluntat de Déu', Peter va respondre amb humilitat:

Fets 11: 4 Peter va començar i els va explicar tot exactament tal com havia passat:

Dit d’una altra manera, Peter va aprofitar l’ocasió per “instruir suaument” els seus crítics. Un episodi que podria haver provocat grans conflictes a l'església, en canvi, es va convertir en una oportunitat per a Pere per ensenyar als creients jueus que Déu també estima els gentils.

Fets 11:18 Quan van sentir això, no van tenir més objeccions i van lloar Déu, dient: «Així doncs, Déu ha concedit fins i tot als gentils el penediment a la vida».

Com reaccioneu normalment quan algú us critica?

• Normalment m’enfado i repego.
• Normalment em faig mal i torno enrere
• Ningú no em critica mai, sóc perfecte!

3. Utilitzeu les crítiques MALICIOSES com una oportunitat per ministra la gràcia

La gràcia es defineix com a 'favor immeritat', i això és exactament el que ens demana que les Escriptures donin a aquells que ens critiquen maliciosament.

Mateu 5: 44-45 Però us dic: estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen, 45 perquè sigueu fills del vostre Pare del cel. Fa sortir el seu sol sobre els dolents i els bons, i fa ploure sobre els justos i els injustos.

Peter va convertir les crítiques inexactes en un moment didàctic simplement donant als seus crítics els fets i fent-ho sense actitud. Si s’hagués permès esdevenir defensiu i antagònic a causa de les crítiques inexactes i injustes que li van llançar, aquesta lliçó s’hauria perdut completament.

Quan la gent ens critica per la seva ira, gelosia, frustració o fins i tot odi, Jesús mana que no només els perdonem, sinó que preguem per ells i tractem de beneir-los.

'Però no mereixen ser beneïts!' els nostres sentiments indignats criden.

És cert, però això és exactament el que tracta la gràcia. I donant aquesta gràcia a les persones que ens han atacat deliberadament i malintencionadament amb les seves crítiques, Jesús diu que ens assemblem més a Déu mateix.

Passa una cosa meravellosa quan adoptem una actitud de gràcia cap a les persones que han estat malicioses, amb criteri o malvat cap a nosaltres: les seves crítiques no ens poden tocar. Entenem que el problema és amb ells i no amb nosaltres. Per tant, en lloc d’ofendre’ns i ferir-nos, som lliures d’administrar amb alegria el perdó i la gràcia a la vida d’aquesta persona. El resultat és que, en lloc de que la crítica injusta aconsegueixi enderrocar-nos, serveix realment per edificar-nos, espiritualment i emocionalment, mentre seguim els passos redemptoris de Crist.

La regla del 2 per cent

En realitat, la majoria de les crítiques que rebem es poden convertir en un instrument positiu de canvi a les nostres vides. Encara que sigui bàsicament imprecisa o totalment malintencionada, pot contenir una petita quantitat de veritat vàlida i que no hauríem d’ignorar. Aquesta va ser l’actitud de David:

Salms 139: 23-24 Busca’m, Déu, i coneix el meu cor; prova'm i coneix els meus pensaments ansiosos. 24 Mira si hi ha alguna manera ofensiva en mi i guia’m pel camí etern.

David va demanar a Déu que cercés la seva vida per veure si n’hi havia cap manera ofensiva en ell. En absolut. I si Déu li va mostrar alguna cosa que no funcionava a la seva vida, per trivial que sembli, David es va comprometre a netejar-la.

Aquella petició de David em va portar al que anomeno meu Regla del 2%:

Si algú em critica algú fins i tot amb un 2% de precisió, he de reconèixer i corregir aquest 2%.

Podem triomfar davant les crítiques!

Per a molts de nosaltres, només escoltar que algú va dir coses negatives sobre nosaltres pot desencadenar un malestar emocional agut. És com si aquella acusació, independentment del seu mèrit real, penetri immediatament a les nostres defenses, causant un dany substancial a la nostra autoestima.

Però quan responem a les crítiques bíbliques, ja no ens cal que en siguem víctimes. Podem experimentar de primera mà una de les grans promeses que Déu ens fa a les Escriptures:

Isaïes 54:17 no prevaldrà cap arma forjada contra vosaltres i refutareu totes les llengües que us acusen. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i aquesta és la seva reivindicació de mi ”, declara el Senyor.

Per a mi, això és una bona notícia.