Coses que heu de saber abans de decidir viure junts

Abans que les parelles decideixin que volen viure juntes, haurien de dedicar-se el temps a pensar els avantatges i les advertències de fer-ho.

Segons el cens nord-americà, 12 milions de parelles conviuen fora del matrimoni. Això demostra que la convivència s’ha convertit en un estil de vida popular per a moltes parelles.

Tot i això, això no vol dir que la convivència fora del matrimoni sigui la millor opció per a tothom que ho faci.

Si entrevisteu parelles que han decidit conviure, molts us diran que ho fan perquè no volen enredar-se en les responsabilitats, els costos i les responsabilitats legals potencials de fer-ho, especialment els problemes que comporta obtenir un divorci.

Assenyalen els fets que més de la meitat dels matrimonis als Estats Units fracassen i que moltes de les parelles que hi participaven provenien de cases trencades. Per tant, tenen actituds negatives sobre casar-se.

Poques vegades sentiu a aquestes parelles parlar dels avantatges de casar-se, però en realitat n'hi ha força.

Molts veuen el seu estil de vida preferit com un substitut del matrimoni, però no ho és. Això es deu al fet que, quan les persones es casen, es comprometen a llarg termini legalment i emocionalment amb els altres per tal de vincular-les.

És molt fàcil allunyar-se d’una situació de convivència informal, però no és així amb un matrimoni. Tot i que la gent acaba amb els matrimonis, mai no és un passeig casual. Sempre és per motius específics que generalment es negocien per intentar resoldre problemes abans que es pugui acabar una relació.

En molts casos, la facilitat de dissolució fa que les parelles evitin casar-se, en lloc de les raons que ofereixen per conviure.

Per què la gent tria la convivència i què passa quan ho fa

Hi ha moltes raons per les quals la gent opta per conviure, la més popular és la que acabo d’esmentar.

A continuació, en detallem algunes que representen situacions de la vida real que he vist personalment.

Exemple 1

Una parella sent amor per l’altra, però l’objecte del seu afecte no es compromet a casar-se. La primera persona assumeix que, si poden viure junts, finalment la persona que no pugui comprometre’s ho farà finalment.

De vegades això passa, però el més freqüent és que no.

Quan la parella finalment es casa, poques vegades és perquè la parella no compromesa té un canvi d’opinió.

El més probable és que

• És més fàcil fer el nus que seguir discutint sobre el matrimoni,
• els socis han envellit o emmalaltit i, per tant, tenen menys opcions,
• ha esdevingut més convenient o econòmicament beneficiós o
• els fills s’hi han implicat i el seu benefici és que la parella es casi.

Sigui quina sigui la raó, el cònjuge que no es va voler comprometre sempre té un cert ressentiment perquè sent que ha estat obligat a casar-se. En molts casos, aquestes sensacions són fester, danyen la relació i fan que acabi.

Exemple 2

Una parella jove està enamorada, però cadascuna lluita econòmicament. Creuen que si s’instal·len junts, els costarà menys viure i els permetrà estalviar per al gran casament que han somiat tenir.

Pot semblar una bona idea i, de vegades, funciona. Tanmateix, una vegada que la gent comença a viure junts, veuen uns costats que no sempre són els més agradables.

• Si són madurs i són capaços d’acceptar els defectes els uns dels altres, normalment podran seguir els seus plans.

• Si no, la relació s’esfondrarà.

Poden trobar, per exemple, que un és un estalvi mentre que l’altre no, un és elegant sobre els seus hàbits, però l’altre és un ximple o un d’ells té una addicció que afecta negativament la relació.

Tot i que és millor conèixer aquestes coses abans de casar-se, també crea el risc de perdre tota la relació a causa de la facilitat de dissolució. Si la parella es casés, hauria estat més probable que intentessin resoldre els seus problemes.

Exemple 3

Un home gran divorciat es relaciona amb una dona molt més jove. És atractiva i agradable d’estar amb ell, però ell no l’estima. Ella, en canvi, creu que seria bo mudar-se amb aquest home perquè li estalviaria molts diners. Fins i tot podria arribar a convèncer-lo perquè es casés amb ella. Tot i això, ha promès no tornar a casar-se mai i no vol tenir una altra persona implicada en el tracte amb els seus fills de la universitat.

Li demana que es traslladi a casa seva i li permet fer una mica de decoració perquè es senti còmoda. És molt més fàcil tenir un company integrat a la seva edat que començar a sortir, de manera que val la pena la despesa de mantenir aquesta dona a casa seva.

Amb el pas del temps, la dona es fa cada vegada més insistent sobre el matrimoni, però ell es nega absolutament. Ara han creat un entorn de vida controvertit, però ell no només pot 'expulsar-la' a causa dels sentiments de culpa, i ella va marxar sense on anar.

Si aquesta situació continua prou temps, la dona ha donat a aquest home els últims millors anys de la seva vida i ha limitat molt les possibilitats que tingui de trobar una nova relació que pugui acabar en matrimoni.

D'altra banda, ha de tolerar les condicions que ha creat, però els permet continuar perquè sent que no té cap altra opció.

Al final, viure junts ha proporcionat a cada persona alguns avantatges, però també ha generat un gran malestar permanent.

Conec una parella que va continuar així durant més de 20 anys. Finalment en va tenir prou i el va deixar. Un any després, es va casar amb una altra dona.

Exemple 4

Dues persones que tenen uns vint-i-pocs anys, són molt madures i estan econòmicament estables s’enamoren. Es tracta d’un moment important per passar una bona estona junts per conèixer-nos el millor possible.

Cap dels dos vol tenir fills, de manera que no veuen cap motiu per casar-se. Saben que poden viure molt bé perquè tenen valors i interessos similars i creuen que no necessiten un tros de paper per legitimar la seva relació.

Tanmateix, fan servir un advocat per crear testaments, procuracions, testaments de vida i altres documents que els protegeixin en cas de malaltia de discapacitat.

També troben les maneres de fer més intel·ligents i segures, com configurar comptes bancaris, invertir i comprar béns immobles.

Aquesta parella té tots els motius per creure que la seva relació tindrà èxit perquè han fet tot el possible per assegurar-se que estaran feliços i segurs junts.

El més probable és que els vagi bé i que la relació duri molt de temps. Això es deu al fet que es van prendre el temps per pensar les coses i assegurar-se que són compatibles.

Les seves raons per no casar-se són bones, però no estan escrites en pedra. Poden decidir pel camí que volen casar-se, però si ho fan, és probable que el matrimoni vagi bé.

Coses a tenir en compte abans de conviure

Aquests exemples assenyalen que són els motius per viure junts i la planificació intel·ligent per fer-ho que fan que aquest tipus d’estil de vida funcioni.

En realitat, triar viure junts és un compromís tan gran com triar casar-se. Per tant, si les vostres raons per fer-ho no són sòlides, no funcionarà.

Sempre hi haurà riscos, independentment de la vostra elecció. Si us preneu el vostre temps, coneixeu realment la vostra parella, assegureu-vos que teniu valors i gustos similars i que esteu d’acord amb l’estil de vida que escolliu, podreu eliminar molts problemes.

Els divorcis són cars i sovint desagradables, però acabar amb qualsevol relació a llarg termini pot ser el mateix. Hi ha hagut més d’una situació en què una parella ha demandat una altra persona per palimonia per haver acabat una relació de convivència. El millor exemple és la situació que es va produir entre Cling Eastwood i Sondra Locke.

Això, aquells que pensen que viure junts els permet escapar dels problemes que comporten els matrimonis fallits, han de reconsiderar les seves opinions.

Això és especialment cert si hi participen nens. Si pareu un fill i la vostra relació finalitza, haurà de pagar una pensió alimentària fins que arribi a l'edat adulta.

La conclusió és que no hi ha garanties a la vida. Tots dos estils de vida poden tenir èxit o acabar i poden ser meravellosos o horribles.

Això és el que heu d’entendre sobre la convivència i el mateix passa amb casar-vos, així que penseu-hi bé abans de continuar.

Creieu que viure junts és una opció millor per a una parella que casar-se?

• Sí
• Crec que depèn de les persones que hi participen i de les seves circumstàncies, però no crec que sigui la millor opció per a tothom.
• No, crec que si realment estimes a algú hauries d’estar disposat a comprometre’s legalment amb ell.