5 maneres en què els homes poden superar els problemes de fòbia del compromís

Els homes tenen diverses raons per les quals no es comprometen a mantenir una relació permanent i es casen. Una mentalitat centrada en problemes i preocupacions no ajuda molt. Aquesta discussió hauria d’afegir certa claredat als homes i ajudar a reconèixer allò que poden passar per alt.

Hi ha consens sobre el fet que la por al compromís indica compromís-fòbia. Però els mateixos homes no tenen problemes per comprometre’s altres coses a la vida, com ara fer una bona llar, ajudar a la gent i treballar en la seva carrera. Mai no té por de comprometre’s amb aquestes coses.

Per tant, els homes només tenen por d’una relació amorosa? La següent és una guia amb cinc solucions a tenir en compte.

La manca de comunicació s’interposa

En alguns casos, els homes es queden encallats amb la seva tossuderia i acaben perdent una bona oportunitat amb una gran persona.

Ho sé. Hi he estat. Volem establir-nos i construir una vida junts, així que tindrem bells records per mirar enrere més endavant. Tot i això, ens hem de donar compte mentre existeixi l’oportunitat.

La comunicació és imprescindible. És crucial compartir sentiments i els dos socis han d’estar disposats a compartir-los. És un carrer de doble sentit. Si tenim una relació amb un no comunicador, aquest és un problema real que necessita atenció.

Discutir els sentiments i pensaments que tenim pot obrir la porta a què els socis treballin en una solució, en lloc de deixar que la relació s’estanci fins que un decideixi marxar.

Tenir en compte la qualitat pot sabotejar una relació

Vaig a descriure una experiència personal per posar un exemple important.

Vaig tenir relacions en què em vaig sentir frustrat per una cosa o una altra, de vegades per bones raons on hi havia autèntiques banderes vermelles. No obstant això, hi va haver moments en què no estava disposat a reconèixer la qualitat de la meva xicota.

Per això, vaig perdre el que podria haver estat una meravellosa relació de tota la vida.

Heus aquí l’exemple: la meva xicota encara vivia amb els seus pares als 37 anys. Teníem amor i comprensió mútues i ens apreciavem els punts forts i els punts febles de l’altre. Em sentia com si fos un refugi segur amb ella, quina sensació meravellosa.

Vam discutir la possibilitat del matrimoni, però vaig pensar que primer hauria de viure sola. Tenia aquesta idea ximple de veure com funcionava ella sola per primera vegada.

Que ximple que era. A qui li importa si no aprenia certes coses perquè encara estava amb els seus pares? Ella pot aprendre més tard.

Quan Jo em vaig mudar tot sol als 20 anys, vaig aprendre ràpidament les tres C: cuinar, netejar i cuidar-me.

Recordo quan vaig cuinar l’arròs per primera vegada i no em vaig adonar de quant s’expandeix. Vaig acabar fent prou arròs per a tota una setmana! Vaig notar la rapidesa amb què apareix la pols del no-res i vaig aprendre la importància de mantenir una casa neta. Vaig aprendre a programar l’hora d’anar a dormir, de manera que l’endemà seria fresc per treballar.

El que estic tractant és que qualsevol persona pot aprendre a cuinar i cuidar les coses amb el temps.

No estava pensant en totes les coses meravelloses que ja havia sabut d’ella. Era amable, considerada, senzilla i prestava atenció a les necessitats dels altres. Què més es pot demanar? La teva xicota té qualitats que admires?

Imaginar falles poc realistes pot sabotejar el procés de conduir al compromís.

Problemes menors poden afectar el vostre judici

Quan passin coses bones amb la vostra parella i sabeu que teniu una relació de qualitat, no deixeu que els problemes menors semblin banderes vermelles que només esteu pensant.

Viure a casa amb els seus pares als 37 anys no era una bandera vermella. Acabo de convertir-me en un amb l'exemple anterior. Vaig ser crític i em vaig oblidar de totes les coses positives que ja sabia d’ella. M’estava centrant tossudament en la meva ximple necessitat de veure-la viure independentment.

No deixeu que les obsessions tossudes amb problemes menors us facin perdre el focus en allò important.

Centreu-vos en les característiques positives

Sempre hi ha banderes vermelles en alguns casos amb algunes persones, i he experimentat la meva part. No obstant això, creure que tendeix a fer-nos esperar amb cada nova relació.

Conscientment hauríem d’estar atents a tot allò bo del nostre company i de la relació en general.

Si passem per alt el positiu, ens podem acabar centrant en les coses desagradables i fer que aquestes coses siguin més greus a la nostra ment que no pas elles.

La gent sol recordar les decepcions sense cap esforç. Però, per què oblidem les meravelloses experiències que tenim amb algú?

El compromís és més natural quan recordem les coses bones. Feu un esforç per centrar-vos en les característiques positives de la vostra parella.

Mantenir la disponibilitat emocional

Amb qui estem podria molt bé actuar junts i pot ser la persona excepcional amb la qual volem viure la resta de la nostra vida. L’única manera que sabríem és que estem disponibles emocionalment.

Es requereix disponibilitat emocional per prestar tota l’atenció a una relació. Hem d’estar plenament implicats emocionalment per ser conscients dels nostres sentiments sobre la relació.

Quan estem profundament immersos emocionalment, veuríem la qualitat de la persona amb qui estem i l’agrairíem. Ens adonaríem de les coses bones que d’una altra manera podríem passar per alt. Aquesta observació crearia una sensació definida d’alegria i comoditat. Simplement no hi hauria cap dubte en fer-ho permanent.

En resum

1. Comunicar sobre tots els seus sentiments.
2. Imaginar falles poc realistes pot provocar vacil·lacions.
3. Passeu per alt els problemes menors que podrien crear un mal criteri.
4. Preste atenció a tot el que és bo.
5. Reconeix la qualitat de la persona amb qui estàs i posa tota la seva atenció en la relació.