Els Millors Noms Per Als Nens

Cinc passos bíblics per controlar la ràbia

Ens ha passat a tots. Algú ens ha ferit, ferit, ofès o frustrat profundament, i ens enfadem moltíssim.

Aquesta ràbia ens agafa i no la deixem anar. Sembla que s’apoderi de les nostres ments i no podem deixar de pensar-hi. És com si portéssim unes 100 lliures de pes lligades a l’esquena i no ens en podríem desfer.

Font

Un dels ensenyaments més estesos de la Bíblia, destacat tant a l’Antic com al Nou Testament, és que no ens podem permetre el luxe de continuar portant aquest pes d’ira a les nostres vides.

Salms 37: 8 (NVI) Cessa de la ira i abandona la ira; no us preocupeu, només causa danys.

Si tinguéssim un pes físic de 100 lliures lligat a l’esquena, finalment desgastaria el cos i afectaria negativament la nostra salut. De la mateixa manera, diu la Bíblia, si continuem portant aquest pes de la ira, al final ens perjudicarà espiritualment i emocionalment.

El que més està danyat per la meva ira és ... jo!

Moltes vegades la persona que m’ha fet tant de mal, que m’ha molestat o que m’ha frustrat sense finalitat, ni tan sols és conscient de la ràbia que estic experimentant cap a elles, o no els importa. Sigui com sigui, la meva ira no els fa mal. Però el que fa és arrossegar-me emocionalment. Està destruint el meu pau i robatori el meu alegria ... i sovint està dificultant les meves oracions. I això, diu la Bíblia, és insensat!

Eclesiastès 7: 9 (NVI) No us afanyeu en el vostre esperit a enfadar-vos, perquè la ira descansa en el si dels ximples.

Tots hem d’afrontar aquest tema en algun moment de la nostra vida: com puc alliberar-me de la còlera quan algú m’ha fet mal o frustrat profundament?

Aquí hi ha cinc passos que la Bíblia diu que podem fer per ajudar-nos a controlar el nostre enuig.

1. Reconeix la teva ràbia

Una vegada vaig tenir una amiga que, quan estava enfadada, em deia: 'No estic enfadada, simplement decebuda'. Era evident per a tothom que l’envoltava que bullia dins. Però va sentir que no podia admetre estar enfadada perquè era cristiana i els cristians no s’enfaden, oi? Sí que ho fan!

Efesis 4:26 'Estigueu enfadats i no pecheu': no deixeu que el sol es posi sobre la vostra ira.

La Bíblia és molt directa sobre el fet que ens enfadarem de vegades a la nostra vida. I aquesta ira inevitable no és necessàriament un pecat. De fet, quan es tracta correctament, pot ser una eina legítima, donada per Déu, que compleixi un propòsit definit: motivar-nos a actuar per corregir la situació que va causar la nostra ira en primer lloc.

Per tant, no està malament estar enfadat. Però quan ens equivoquem és quan permetem que la nostra ira ens controli en lloc de controlar-la. I el primer pas per controlar el nostre enuig és simplement reconèixer que realment estem enfadats.

Probablement el pitjor que podem fer amb la nostra ira és escombrar-la sota la catifa i fer veure que no hi és.

Font

Quan intentem ocultar la nostra ràbia i ens neguem a reconèixer la ràbia que bull dins, al final, passa a les nostres emocions i es converteix en amargor i ressentiment cap a la persona amb qui estem enfadats.

He escoltat molts testimonis de persones que tenien algun tipus de malaltia al cos i, per molt que resessin i per les quals es pregés, res semblava ajudar. Però quan Déu va poder arribar-hi i mostrar-los que el veritable problema era la seva amargor i ressentiment contra algú que els havia fet mal, els seus símptomes físics van ser finalment alleujats.

Per tant, el primer pas per superar el poder destructiu de la ràbia sense restriccions a les nostres vides és reconèixer que és real i que s’ha de tractar.

2. Configureu la vostra voluntat de perdó

En última instància, només hi ha una manera d’escapar de l’empunyadura mortal de la ira quan hem estat profundament ferits, ofesos o frustrats. Tard o d’hora, hem de perdonar a la persona que creiem que té la culpa.

Colossencs 3:13 aguantar-se els uns amb els altres i perdonar-se els uns als altres, si algú té una queixa contra un altre; així com Crist us va perdonar, també heu de fer-ho.

El perdó

La clau per poder perdonar és entendre que el perdó no és una qüestió de com ens sentim per la persona, sinó de fer que el cor es comprometi a deixar de fer-ne la ofensa. De fet, prenem la decisió d’alliberar-los del deute moral que ens deuen pel que ens han fet. I aquesta decisió no depèn de com ens sentim cap a aquesta persona. És un compromís de voluntat.

Aquí en teniu un exemple. Quan em vaig casar amb la meva dona, el pastor que va dirigir la cerimònia no em va preguntar mai ni una vegada com em sentia en casar-me amb ella. Però definitivament em va preguntar si estava disposat a comprometre'm amb ella 'mentre visqueu tots dos'. Una vegada que la meva núvia i jo vam afirmar aquest compromís, el pastor ens va pronunciar marit i dona. El fonament de la nostra relació matrimonial no era la manera en què ens sentíem, aleshores o des d’aleshores, sinó el compromís que cadascun preníem mitjançant un acte de la nostra voluntat els uns amb els altres i amb Déu.

De la mateixa manera, quan prenc la decisió del cor de perdonar i estableixo la meva voluntat de no mantenir el que algú em va fer contra ells, Déu registra el meu perdó al cel. I no importa com en sento.

3. Pregueu l’oració del perdó

Un cop prenem la decisió de perdonar, hem d’actuar per fer efectiu aquest compromís. Potser la manera més eficaç de fer-ho és verbalitzar el nostre perdó al Senyor.

Fets 7: 59-60 I van apedregar Esteban mentre cridava Déu i deia: «Senyor Jesús, rep el meu esperit». 60 Llavors es va agenollar i va cridar amb molta veu: «Senyor, no els acusis d’aquest pecat». I quan va dir això, es va adormir.

Font

Quan declarem a Déu la nostra decisió de perdonar a la persona que ens ha fet mal, reconeixem que és principalment amb Ell el que prenem el nostre compromís. En termes bíblics, establim un pacte de perdó amb Déu, sabent la seva declaració que, un cop s’ha fet efectiu aquest pacte, no es pot trencar (Gàlates 3:15).

A partir d’aquest moment, el nostre perdó al delinqüent és una realitat espiritual. No importa com puguem sentir-nos per aquella persona en un moment concret, el fet d’haver-la perdonat significa que la tractarem com a perdonada.

Acostumes a manejar la teva ira d’una manera divina?

  • Sí, la meva ira rarament es descontrola
  • No: la meva ira sovint es desborda i sé que necessito ajuda per controlar-la
  • No, m’enfado tant com qualsevol altra persona, però això és natural

4. Demaneu a Déu que us ajudi a afrontar els vostres sentiments de ràbia

Realment, sovint es necessita temps per sentir realment perdó, sobretot quan la ferida que he patit és profunda. Però Déu és amable. El que jo i molts altres creients hem descobert és que quan ens comprometem a perdonar, Déu pot alinear els nostres sentiments amb la realitat d’aquest perdó.

Proverbis 16:32 El que tarda a enfadar-se és millor que el poderós, i el que governa el seu esperit que el que pren una ciutat.

Per descomptat, sóc totalment incapaç de governar el meu esperit tot sol, i mai no aconseguiré sense l’ajut de Déu. Però quan prenc la convulsió de les meves emocions a Déu en oració, ell promet substituir aquesta convulsió per la seva pau:

Filipencs 4: 6-7 No tingueu ansietat de res, però en tot, mitjançant la pregària i la súplica, amb acció de gràcies, feu saber a Déu les vostres peticions; 7 i la pau de Déu, que supera tota comprensió, guardarà els vostres cors i les vostres ments a través de Crist Jesús.

Hi haurà ocasions en què només el pensament de l’individu que em fa mal fa tornar tots els sentiments d’ira i amargor aparentment a ple rendiment. Però cada cop que passa, porto aquests sentiments al Senyor i li demano que els substitueixi per la pau de Déu.

5. Negar-se a seguir pensant en l’ofensa

Si sou com jo, quan algú us ha fet mal o injustament un ofens, la vostra ment continua tornant a aquesta ofensa una vegada i una altra. Penseu en el que van fer i en el mal que van fer-ho. Potser fins i tot fantasies amb aconseguir els seus deserts per atrevir-se a tractar-te d’aquesta manera. I cada vegada que hi penses, creix el teu ressentiment per aquesta persona.

Font

Moltes vegades les persones que troben els seus pensaments corrents contínuament en aquella rutina enfadada senten que no poden fer res per aturar-ho. Al cap i a la fi, pensen, no es pot evitar que aquests pensaments envaeixin la vostra ment. Però això no és cert! La Bíblia diu que podem fer exactament això.

2 Corinthians 10: 5 llançant arguments i tot allò alt que s'exalta contra el coneixement de Déu, portant tots els pensaments en captivitat a l'obediència de Crist

'Portar tots els pensaments en captivitat a l'obediència de Crist'. Això és el que Déu ens crida a fer quan els nostres pensaments semblen estar fora de control.

Però com? Intentar no pensar en alguna cosa és una batalla perduda. Aquí teniu la resposta de Déu a aquesta pregunta:

Filipencs 4: 8 Finalment, germans, qualsevol cosa que sigui veritat, qualsevol cosa que sigui noble, qualsevol cosa que sigui justa, qualsevol cosa que sigui pura, qualsevol cosa que sigui preciosa, qualsevol cosa que sigui de bona notícia, si hi ha alguna virtut i si hi ha alguna cosa digna de lloar aquestes coses.

Quan era petit a Sunday School, vaig aprendre una cançó que deia:

Compteu les vostres benediccions, nomeneu-les una per una
Compta les teves benediccions, mira què ha fet Déu!

Hi ha molta saviesa en aquesta petita cançó. No podem deixar de pensar en el que se’ns ha fet. La natura abomina el buit. Però el que podem fer és expulsar els pensaments negatius abocant a pensaments alegres del que Déu ha fet per nosaltres. Això és el que vull dir:

No penseu en els plàtans!

Què penses en aquest moment? Probablement la imatge d’un bonic plàtan groc. I com més us digueu que deixeu de pensar en els plàtans, més fermament s’allotjarà aquesta imatge a la vostra ment.

Heu tingut mai un accident de cotxe? Recordo vivament la sensació d’impotència que vaig tenir quan em vaig aturar davant d’un semàfor vermell i vaig veure al mirall retrovisor que el camió que pujava darrere meu mai no podia parar a temps. I sí, aquell conductor borratxo va caure a la part posterior del meu cotxe.

En què estàs pensant ara? Probablement no plàtans! No, tret que hagi intentat deliberadament mantenir aquesta imatge una vegada que he cridat l'atenció sobre els accidents de trànsit.

Per tant, aquí teniu el secret per controlar els vostres pensaments. Cada vegada que trobeu que la vostra ment ha tornat a caure en la mateixa vella rutina d’ira i amargor, convertiu deliberadament els vostres pensaments en algunes de les moltes benediccions que Déu ha aportat a la vostra vida. És possible que hàgiu d’escriure una llista per tenir-la a mà. I utilitzeu les Escriptures. La mateixa Bíblia proporciona una àmplia matèria primera per comptar les vostres benediccions.

Colossencs 1: 12-14 donant gràcies al Pare que ens ha qualificat per ser partícips de l’herència dels sants a la llum. 13 Ell ens ha alliberat del poder de les tenebres i ens ha conduït al regne del Fill del seu amor, 14 en el qual tenim la redempció per la seva sang, el perdó dels pecats.

Podem controlar la nostra ràbia!

No és fàcil deixar anar la nostra ira quan ens han fet mal. Però si posem en pràctica aquests principis bíblics, estarem en bon camí per controlar la nostra ira en lloc de permetre que ens controli.


Més informació sobre la ira: 5 coses que la Bíblia ensenya sobre com manejar la ràbia